Identificador de metalls

Identificar diversos materials només per la seva aparença és una habilitat que combina ciència metal·lúrgica i observació visual. Tot i que els laboratoris professionals fan servir espectròmetres, pots aprendre molt només observant les característiques de la superfície. La pista visual principal és el color. Per exemple, el coure té un to vermellós ataronjat distintiu, mentre que el llautó —un aliatge de coure i zinc— apareix més groc, imitant l’or. El bronze sovint sembla més fosc i més apagat que el llautó.

Un altre factor visual crític és la lluentor, o com la superfície interactua amb la llum. Els materials preciosos com la plata i l’or mantenen un gran brillantor i no s’oxiden de la mateixa manera que ho fa el ferro. L’alumini, tot i ser de color plata, acostuma a tenir un acabat més apagat i mat en comparació amb el brillant acabat mirall de l’acer inoxidable o del cromat. Reconèixer aquestes diferències subtils en la reflexió de la llum pot acotar molt les possibilitats abans fins i tot d’agafar un imant.

Una de les maneres més fiables de distingir entre materials és observar com envelleixen. L’oxidació es produeix quan un material reacciona amb l’oxigen i la humitat de l’aire, creant una nova capa a la superfície. Aquesta capa sovint delata el material subjacent. Els materials fèrrics com el ferro forjat i l’acer al carboni desenvoluparan escates marronoses vermelloses conegudes com a rovell. Aquesta estructura és destructiva i va menjant-se l’objecte.

En canvi, els materials no fèrrics reaccionen de manera diferent. El coure i els seus aliatges (bronze i llautó) desenvolupen una capa anomenada pàtina, que sovint apareix com una crosta verd marí o turquesa coneguda com a verdet. Aquesta capa, de fet, protegeix l’objecte d’una corrosió ulterior. L’alumini també s’oxida, però forma un revestiment fi, blanc i polsós que sovint és difícil de veure però que se sent calcari al tacte. Reconèixer aquests colors específics de corrosió —vermell per al ferro, verd per al coure, blanc per a l’alumini i negre per a l’ennegriment de la plata— és essencial per a una classificació precisa.

En el món de la ferralla i el reciclatge, la distinció més important és entre materials fèrrics i no fèrrics. Els metalls fèrrics contenen ferro i són gairebé sempre magnètics. Aquesta categoria inclou l’acer dolç, l’acer al carboni, el ferro colat i el ferro forjat. Normalment tenen menys valor per pes, però es troben en quantitats enormes en electrodomèstics, vehicles i bigues estructurals. Com que contenen ferro, són propensos al rovell vermell.

Els materials no fèrrics no contenen quantitats significatives de ferro i generalment no són magnètics. Aquest grup inclou alumini, coure, plom, zinc i estany, així com elements preciosos com l’or i la plata. Normalment són més resistents a la corrosió i condueixen millor l’electricitat, cosa que els fa més valuosos en els mercats de reciclatge. Quan fas servir un escàner visual, combinar el resultat amb una simple comprovació amb imant permet obtenir una precisió gairebé perfecta. Si l’escàner diu "acer" i un imant s’hi enganxa, has confirmat el resultat.

Per als aficionats, caçadors d’antiguitats i desballestadors, saber exactament què has trobat pot significar la diferència entre uns cèntims i un pagament important. Les deixalleries depenen d’una categorització precisa. Barrejar alumini brut amb alumini net, o confondre llautó amb coure, pot abaixar el preu que rebràs per la càrrega. Un ajudant digital pot ajudar a classificar aquests munts de manera eficient abans de carregar la camioneta.

A més, per als col·leccionistes d’antiguitats, identificar el material base és crucial per a l’autenticació. Molts objectes antics estan platejats; per exemple, una safata pot semblar de plata massissa però en realitat ser coure amb placat Sheffield. Mirant els punts de desgast on es veu la capa base —potser un tint vermellós que indica coure— pots determinar el valor real de la peça. Fer servir tecnologia per acostar aquests patrons de desgast o per llegir segells de fabricant esvaïts ajuda a verificar si un objecte és metall preciós massís o només bijuteria.